Tal com reconeix l' American Psychological Association , no existeixen perfils específics dels abusadores perquè, com les seves víctimes, són heterogenis. Tanmateix, es coneix que un 75 per cent són familiars de la víctima, un 20 per cent són pròxims a l'entorn familiar i només un 5 per cent resulten ser desconeguts pel petit. Es dedueix, també, que els delictes es donin per dues circumstàncies reals: l'accessibilitat i la proximitat amb la víctima.
Quant a xifres, el 86 per cent dels abusadores són homes, la resta, un 14 per cent, dones. Alguns estudis afirmen que la mitjana d'edat de l'abusador és de 26 anys, amb un rang de major freqüència entre els 16 i 36.
No podem donar un perfil exacte que retrati als abusadores però sí que hi ha certes característiques i comportaments que es troben en comú.
Els nins se'ls ensenya a respectar l'AUTORITAT de l'adult i a ser agraïts. Després d'un primer contacte que no aixequi sospites, fase de SEDUCCIÓ, i emprant de vegades conductes de doble significat, comencen a prendre el menor, abraçar-lo i "mimar-lo". Aprofitant-se de la familiaritat amb el nin -familiar, educador, amic o adult conegut-, els MANIPULEN amb regals per generar en ells un sentiment de deute. Després de superar la sorpresa que aquesta actitud provoca en el menor, l' abusador s'encarregarà de fer creure el nin que no hi ha res de dolent en el que estan fent. Es produeix un ABÚS de la CONFIANÇA del menor.
| | 
| | L'agressor demana al menor que guardi el SECRET, una cosa que per al nin forma part dels seus jocs infantils. Si el nin es mostra indecís o amb símptomes de culpabilitat, l'adult practicarà la fórmula del XANTATGE, recorrent a l'engany. Per exemple, li dirà que la seva denúncia portarà conseqüències negatives per a ell o les persones que l'envolten. A les AMENACES VERBALS se li poden sumar les FÍSIQUES.
El nin està INDEFENS, sotmès, el pas del temps i la por induïda li impedeix enfrontar-se a la situació. Dos factors agreugen el procés, d'un costat la seva dificultat per narrar els fets, sentiments de vergonya i manques del llenguatge; i d'un altre, el seu propi desenvolupament evolutiu que li impedeix discernir entre el que està bé i el que està malament.
Malgrat el remordiment que puguin sentir els delinqüents sexuals, l'experiència determina que solen reincidir i repetir els seus abusos, tret que intervingui algú i els freni. Pràcticament cap no desistirà voluntàriament sinó que necessitarà una intervenció judicial. Quan es veuen descoberts solen afirmar que l'asseguin molt, que mai no ho tornaran a fer, que va ocórrer perquè estaven borratxos o drogats. Els delinqüents sexuals són molt convincents, fins al punt que potser facin dubtar seriosament del menor. Però cal destacar que les nines i nins no menteixen sobre una qüestió tan greu, ja que donada la seva edat poc o res sabien sobre el sexe i el seu llenguatge. | |
